dissabte, 17 de novembre de 2012

Pedres (2) Harmonia







Harmonia: la justa adaptació mútua de les parts que formen un tot.

Lentitud, constància. Tot plegat necessita un temps que, sovint, ens passa desapercebut. Una flor, per ser una flor, necessita el seu temps. I una pedra també. Necessitem un temps de plenitud en la immensitat, de coneixement de l’entorn, i de focalització per intentar trobar-hi algun tipus de “batec essencial”.

La pedra parla. Bé, va dir unes paraules l’altre dia. No ha tornat manifestar-se però confio que tard o d’hora tornaré a sentir-li la veu. Una veu suau, nova, per estrenar.

Concretament, va dir: no tinc paraules per expressar el que sento.

Tractant-se d’una pedra, vaig trobar que l’afirmació era molt coherent.