dilluns, 13 d’agost de 2012

Pedres (1) Vibració





Pedra de la platja de Colera, coberta amb tul brodat amb fils de cosir (100% polièster de la casa Gütermann).


Les pedres traspuen un silenci acumulat (concentrat) al llarg d'un temps tant lent que ens resulta incomprensible. Per exemple, un minut del nostre silenci potser equival a menys d'un any del silenci d'una pedra. Crec que el silenci d'una pedra es pot arribar a visualitzar, i és bell, vell.  

Aquesta pedra és un objecte ple, concentrat. Concentra quelcom inabastable. Potser ha deixat de ser una pedra. Per exemple: emet vibracions quan és víctima d’algun canvi sobtat de temperatura. Ho he pogut comprovar: avui, a les tres de la matinada, la pedra ha tremolat de fred. Confesso que ahir vaig deixar-la expressament a l’ampit de la finestra per poder verificar algun tipus de reacció orgànica. I, efectivament, la pedra ha tremolat.

Potser, més endavant, podria arribar a pronunciar algunes paraules. Amb tant de silenci que ha acumulat, no tindria certa lògica que un bon dia es decidís a parlar?

Mamà?

Sóc egocèntrica, com tothom, i tendeixo (com tothom) a humanitzar el que m’envolta: els animals, les plantes, les pedres, les eines, els productes de neteja, etc.

Això no obstant, és cert que quan una pedra deixa de ser pedra, viu; es converteix en un organisme que transpira. Si pogués disseccionar-la... Si pogués disseccionar-la crec que al seu interior hi trobaria un cor que palpita, com el de qualsevol ésser viu.

Però no ho puc fer, precisament perquè és una pedra.