diumenge, 18 de novembre de 2012

Pedres (3) La clarividència o els beneficis de llevar-se a les cinc del matí







És clarivident qui hi veu clar sense mirar amb els ulls.

Les cinc del matí, encara és fosc. Però la ment es desperta en una habitació banyada per la llum del sol abans que aquest no tregui el nas per l’esquerda de l’horitzó. (L’horitzó és una esquerda abismal que ens retorna una pregunta reverberada: I ara què?) En aquesta hora, doncs, encara fosca, la ment està banyada de claror. Viu un moment de recomençament.

La pedra ha pronunciat la seva segona frase: Sento la llum, és un esclat. El dia s’alçava lentament però per a ella era un esclat.  Tenint en compte que les pedres són lentitud (el seu bioritme és pausadíssim), és comprensible una reacció com aquesta. Intueixo que té una personalitat lírica.

Potser la clarividència del matí m’ha fet veure la pedra amb uns altres ulls. Els ulls de qui no mira una pedra sinó un ésser líric.