PARAULES

15.

Covo milers de mosquits

com un desig

sota la pell d’hiverns remots.

22.

DERIVA

Als ulls retens fugacitats d’estels

caiguts en aigües fondes.

Trenco onades al teu cos

sense treva, en clau de lluna

et navego sense el Nord

d’una conversa presa.

A port perdut, els teus límits

són atzars d’un far vell

corrupte de salobre el persevero

encesa. Tocar-te és ancorar-me.

24.

Desfàs totes les passes, descalces

d’un camí que et mena a un cos,

per traduir a silenci ple i saliva

tots els ocells caçats a cegues.

25.

Al teu cor, pres, regolfen els batecs

de tot un dia. Alhora has malgastat,

en ebrietats, silencis i certeses

anònimes de pluja. I en l’avidesa

insomne remous la terra humida,

erma d’un cel llevat de llum.

42.

Cau la llum i la bonança,

i els dies, amuntegats

en un racó, desglacen

la carn d’alguns records.

Als ulls, tens tot el cel

i els crits, de les falcies

que et seguen les parpelles.

 

47.

Tinc un fred sota la pell

que és com el vidre, transparent;

em descobreix el cos, i el cel

com si fos carn que es desfibra.

He sentit els llamps

com una voluntat que rebenta

les pedres; i l’aigua del mirall

gota a gota, afuada, com la saó

que m’ofega després de la pluja.

 

49.

CREURE

A l’alba, quan la terra comenci

a podrir-te les puntes dels dits

i al cel qualli la llum, espessa

d’ignoràncies com l’herba tendra,

com els conreus negats d’un delta.