FOTOS:MARCFOTOGRAFIA
http://www.myspace.com/marc_fotografia
59.
No et diré les paraules
que em cremen a les mans
quan el desig em segresti la veu
60.
Suportem el vidre, recompensats,
inevitables, com la suma
de tots els vents d’un arbre.
56.
A FLOR DE PELL
A flor de flor, els llavis:
metzines que a la pell
hostatgen una veu
que no crido:
paraules que nego
i que m’esberlen
per dins, si a flor
et retorno la pell
55.
Saber d’un cos
que és una geografia,
un sinònim de frontera.
Bescanviar tota la sang per saba
amb la certesa dels ocells
malgrat tota la ciutat,
sota el pes de les hores,
o en la distància més curta
entre dos mots. Arrelar-se.
Intentar enfosquir
una habitació al matí
és inútil si la llum
1 comentari:
La poesia de la Roser, penso que no és a flor de pell, és molt més endins. A flor de pell, se m'hagues posat la pell de gallina, els pèls de punta... però quan la he llegit i rellegit, he notat un formigueig a les entranyes, uns bategs del cor accelerats, i en un cert moment una llàgrima galta avall. Gràcies Roser.
Publica un comentari a l'entrada