divendres, 6 de juny de 2008

M + R = fp

FOTOS:MARCFOTOGRAFIA
http://www.myspace.com/marc_fotografia 



59.

No et diré les paraules

que em cremen a les mans

quan el desig em segresti la veu

i m’ompli la boca de cendra.  



60.

Suportem el vidre, recompensats,

inevitables, com la suma

de tots els vents d’un arbre.




56.

A FLOR DE PELL

A flor de flor, els llavis:

metzines que a la pell

hostatgen una veu

que no crido:

paraules que nego

i que m’esberlen

per dins, si a flor

et  retorno la pell

als llavis. 



55.

Saber d’un cos

que és una geografia,

un sinònim de frontera.

Bescanviar tota la sang per saba

amb la certesa dels ocells

malgrat tota la ciutat,

sota el pes de les hores,

o en la distància més curta

entre dos mots. Arrelar-se.

Intentar enfosquir

una habitació al matí

és inútil si la llum

esmola una persiana vella. 


 

48.

DISTÀNCIA

De la fulla a l’arrel

si ens besàvem

com la terra enyora l’aigua,

per sobreviure als ocells

morts a ciutat; perennes

de la llum que ens sintetitza.

Lúcids, si ens miràvem

amb el batec de les ales

congelat a la retina.


1 comentari:

teresita ha dit...

La poesia de la Roser, penso que no és a flor de pell, és molt més endins. A flor de pell, se m'hagues posat la pell de gallina, els pèls de punta... però quan la he llegit i rellegit, he notat un formigueig a les entranyes, uns bategs del cor accelerats, i en un cert moment una llàgrima galta avall. Gràcies Roser.