Cada
vegada que intento reflexionar sobre l'art tèxtil, acabo pensant en
una definició d'art.
Crec
que una obra d'artística és art, disseny i artesania.
Segons
el diccionari.cat d'Enciclopedia Catalana, ART és l'habilitat
o destresa adquirida amb l'estudi, l'experiència, l'abnegació; un
sistema de preceptes i de
regles per a fer bé alguna cosa.
DISSENY és una
representació gràfica i càlcul de les dimensions d'un objecte a fi
de definir-lo unívocament i fer-ne possible la construcció;
ARTESANIA és la
producció
d'obres decoratives o amb pretensions artístiques fetes a mà.
Penso
que un objecte artístic és un mirall de doble cara, (un d'aquell
miralls que moltes dones tenim al bany per efectuar neteges i
depilacions facials de manera detallada, acurada...).
Si
faig un exercici màgic de metàfora, puc afirmar que en una de les
cares d'aquest mirall que és l'objecte artístic ens contemplem
vells i savis. I en l'altra cara ens veiem joves, agosarats i
audaços. L'objecte en sí, en definitiva, és un mirall on ens veiem
a nosaltres mateixos reflectits, tal com som, el nostre interior i
exterior, situats en un context determinat.
L'exercici
màgic de metàfora em porta a una certesa íntima que m'agrada.
Creure
que l'objecte artístic ha de contenir l'experiència sàvia i vella
del treball; un esperit jove i agosarat, una posició volgudament
crítica; i al mateix temps ha de ser ser fruit d'una projecció, ser
personal, útil i bell, en un context actual.
1 comentari:
Uf!
crec que tens molta raó.
Potser ara se'ns oblida massa ràpid això del "mestratge" i nomès reconeixem com art allò impulsiu..hem d'arribar al terme mitg?
Rosa Rubio.
Publica un comentari a l'entrada