Ja fa temps que volia fer una peça a partir d'una gàbia. Una gàbia d'ocell cantaire, convencional (amb la seva funda corresponent); una d'aquelles “presons” amb les quals els propietaris de canaris i caderneres transporten els seus ocellets amunt i avall, i als concursos de cant.
Els ocells cantaires són tan petits... Però tenen una capacitat tan gran de projectar-se mitjançant el cant i el vol, d'expressar una mena d'espurna vital; per a mi són com una mena de símbol de l'ànima.
La funda és un embolcall protector, una membrana gairebé. La llum és ànima engrescadora o engendradora -penso en el procés creatiu- ; i mostra, fa visible, el propi interior o intimitat: un esquelet o construcció d'ombres, una presó. El desassossec.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada