diumenge, 2 de maig del 2010

Los poemas de María Vileda (Fem Art 2010)

Partint del lema “La higiene i la neteja”, presento un poema-objecte: un pal de fregar (fregona) que inclou poemes brodats; és a dir, un llibre de poemes: “la paraula netejadora”. Amb la paraula podem netejar malentesos, prejudicis, etc. D'altra banda, un pal netejador i el treball de netejar estan associats tradicionalment a les tasques domèstiques realitzades per les dones. He alterat l'objecte mitjançant la paraula per subvertir-lo d'una manera poètica, convertint-lo en un llibre “plomall” (tipus de llibre creat mitjançant un manat de tires escrites de paper).

El llibre-fregona que presento permet una lectura aleatòria dels versos, ordenada-desordenada, un joc de construcció de poemes mitjançant versos solts, que els lectors i lectores porten a terme segons el seu criteri personal. Reivindico el brodat com a tècnica artística. Està associada tradicionalment a l'univers femení, a un model de dona concret: mare i mestressa de casa. L'utilitzo amb l'objectiu de reivindicar-la com a tècnica artística, emprant-la en nous contextos (no tradicionals), però també per reivindicar el treball de totes les dones que van passar hores i hores brodant (i també fregant), la feina de les quals ha passat desapercebuda en moltes ocasions, menysvalorada enfront d'altres tipus de tasques associades a l'àmbit masculí. Es tracta d'una reivindicació poètica; mitjançant la bellesa i la presentació d'un objecte contradictori.

susúrrame bajo los párpados / despierta mis sueños/ camina a mi lado /cuando la noche oscurece / mi pecho tu voz gota a gota / sabe a lluvia, sabe a hierba / rocío, saliva y tacto/ dulce, sangre, porvenir / amor, casi amor y olvido / cuando hablas / sin mover los labios / sin temer al viento / virgen, camino, nieve / tengo frío, el huir / de los días más cortos / de las aves migratorias / no pertenezco a mi cuerpo / soy en tu piel / sudor que hiela / mi voz se oscurece / se oscurecen los árboles / los pájaros laten despacio / nidos vacíos / cáscaras del alma / la hora del cuerpo triste / pertenece a las arañas / tejedoras pacientes / que arropan a su presa / tu pulso late bajo mi piel / como un animal / no puedo deshacerme de él / sin ahogarme un poco / luna, lunares, cuenta / las veces que te vas / las veces que vuelves / a mi, a tu lado / ausente, desnuda, mañana / para olvidarte / de las sábanas, trapos / para olvidarte limpiaré / los rincones comunes / tomarnos las manos / tocarnos un poco / besarnos /mi voz se abre como una flor / una vez más / cada vez que me besas / me miras, me escuchas / perdí una noche en tu boca / te comiste las estrellas / me dejaste sin luna / perdí la ropa / mi voz es agua, boca, sed / perdí las llaves / dormí en la calle / sin nombre, sin número / perdí el camino a casa / te comiste el sosiego / vomitaste en mi cama / todo lo que yo quiero /cierra los ojos / cóseme los párpados / con hilo de seda / borda despacio / un puño de ausencias / en cada ojo / hasta que sienta / la seda suave / la bolsa de mi alma / está llena de trapos / de billetes de tren / de listas ilegibles / desnuda mañana, luz / despierta mi cuerpo / mis manos, mis dedos / para que pueda tocarte / mi voz es cuerpo y herida / germinan las noches / pasan las nubes / se marchitan los días

2 comentaris:

CAPÉ; ha dit...

Com sempre, perfecte fins l'última puntada! Al final el mànec també era de roba? Fins al dia 16, espero que quedi bé la meva idea del llibre.
Un petó!

Carol.

Roser López Monsò ha dit...

Gràcies! el mànec és de... Vileda normal... Segur que serà fantàstic el teu llibre, ja ho veuràs. Ens veiem el 16. Una abraçada.