dilluns, 5 d’abril de 2010

De puño y letra



Tot explorant camises (camises masculines de talles grans), pensant-les com a peces-estructura transformables, vaig intentar construir un llibre a partir de les parts desglossades, descosides. La generació de contingut havia d'estar vinculada a la forma; ambdues recerques, la del contingut i la de la forma havien de correspondre's. La reflexió em va portar a convertir el patró-camisa en un quadern de treball per a ser brodat-escrit o en un mostrari de paraules brodades (treballades de forma expressiva, poètica), individuals, magnificades... Però no em semblava haver arribat allà on volia anar i vaig prendre el punt d'arribada com a punt de partida.Després vaig pensar en dues peces. En la transformació d'una camisa d'home en una camisa de força; i a la construcció d'un “llibre” a partir de quatre punys. En ambdós casos penso en el poder de la paraula brodada i en el contingut, en la seva càrrega semàntica estretament unida a la peça.Un text brodat en quatre punys de de camisa que, units mitjançant traus i botons, formen una seqüència de lectura, desplegable, desenrotllable. Evidencia un diàleg entre la feminitat i la masculinitat (les camises són d'home; parla una dona).

De puño y letra” és la manifestació d'una expressió femenina, una veu reivindicada mitjançant el brodat. El brodat intensifica el sentit de la permanència, cada paraula, cada frase pronunciada està entrelligada al teixit. El text és pensament desesperat, intensitat plaent i a l'hora aclaparadora: esgotament del raciocini. És l'expressió que separa l'autocontrol del desig dominat per l'ansietat. Es tracta d'una construcció semàntica que vincula necessàriament paraula i objecte.


Toma mi pulso constante vital quiero cortarme las venas ríos de savia hojas y flores primavera quítate la camisa y átame por favor ahoga tu sed en mi boca mientras me muero me muero de aquello que pesa y llena la bolsa del alma casi no puedo moverme espero una metamorfosis de carne y huesos de sangre sudor y lágrimas sangre a borbotones palabras soy una muñeca hinchada cuando me acuestas cierro los ojos puedes jugar conmigo puedes pincharme y quedarte con todo mi aire respírame soy una muñeca vestida de azul sangre a flor de piel susúrrame cristales quiero cortarme a pedazos espósame despósame una vez y otra más más pesadumbre a plena luz ahógate conmigo en mi boca busca mi pulso quizás lo he perdido quizás ha huido de mi y late en un pájaro redoblado corazón muero morir de amor amar con la muerte en un puño