dilluns, 22 de març de 2010

"Libro camisero"



Llibres per vestir-nos, vestits per llegir. La necessitat ancestral de protegir-nos, de preservar la nostra existència com a éssers humans, ens porta a pensar en l’ús de la pell d'animals, i posteriorment de la tela, per fer front a les condicions mediambientals adverses. Unes condicions que nombroses vegades eren també espirituals. D’altra banda, la necessitat ancestral d’afirmar la nostra existència, de deixar constància de nosaltres mateixos, ens porta a pensar en ell llibre, en els seves formes més primitives.

Reflexionar sobre els lligams que uneixen el llibre i la indumentària (o la tela) és un exercici creatiu que obre un camp d’experimentació sense límits; tan pel que fa al disseny i a la creació d’objectes anomenats llibres, com a la concepció de peces per vestir un cos. El paper i el teixit, el llibre i la indumentària com a suports culturals, objectes significatius en tant que objectes artístics i funcionals representen, d'altra banda, un dels patrimonis més fràgils de la humanitat.

Diversos materials orgànics, bàsicament d'origen animal i vegetal, han estat manufacturats segons tècniques diverses i han permès fabricar, al llarg del segles, superfícies llises, regulars, primes, resistents. Superfícies o fulls de suport destinats a contenir informació, coneixement; metres i metres de tela destinats a la confecció d'estructures per cobrir cossos. Uns fulls, d'altra banda, que units acabarien definint una estructura peculiar: el llibre. Unes teles que, a més d'embolcallar-nos, serien portadores de text.

Si pensem en la construcció del llibre podem parlar del cosit. Quan unim els fulls, per després enquadernar tots els plecs conjuntament, diem que “els cosim”. Igualment fem servir la costura per unir les diverses parts d'un vestit, desglossades prèviament segons un patró. El llibre és acumulació de fulls i, de fet, és aquesta acumulació allò que el caracteritza tradicionalment com a llibre. Contràriament, el vestit és una distribució de fragments, una composició en superfície i s'estructura segons una forma ideal: un cos, el nostre cos. Malgrat tot, tant llibre com vestit són continent i contingut, contingut i continent. Tant el llibre com la indumentària expressen i s'expressen. Si féssim un pas més enllà de les fronteres entre l'objecte llibre i l'objecte indumentària...

Podríem diluir-ne els límits mitjançant exercicis d'intercanvi: a partir de generar experiències amb el llibre com a forma de vestir, o amb el vestit com a suport narratiu, per exemple. I si féssim un pas més enllà, podríem considerar-nos a nosaltres mateixos llibres si en algun moment ens expliquem com un llibre obert o com un llibre sense fulls (bé o malament). Potser podríem vestir-nos amb llibres, potser podríem despullar-nos per crear-ne de nous.

Text per a Human Book d'Elisa Pellacani