dissabte, 21 de març de 2009

Foscors i belleses




Vint anys de dolor, el tercer llibre d'en Pere Ginard, il·lustrador, cineasta i cofundador de Laboratorium, és un viatge fosc i bell alhora. Arnau Ballester, a l'epíleg, diu: “l'art mallorquí més audaç és implosiu”, i qualifica el treball d'en Ginard “d'un mal rotllo de gran bellesa”(...); “els seus mons projecten el desastre com una part bella i substancial de la vida”.

Tot degustant pàgina a pàgina aquesta mena de desassossec lent i, en certa mesura, torturador, penso en l'abandonament a una intempèrie molt íntima, en el dolor sota la pell de l'existència: un crit de silenci; en la presència i l'absència, en espais quiets i callats. En diferents foscors: en la foscor del vol de l'ocell rapinyaire; en la fragilitat dels mosquits al voltant del llum, com fiblades doloroses; en l'assumpció del pas del temps; en la buidor quotidiana dels objectes i els espais que ens envolten.