diumenge, 10 de juny de 2012

Per sempre





Què en resta de l'ús que fem dels objectes? L'objectiu que em vaig plantejar a l'hora d'elaborar aquesta obra era evidenciar d'alguna manera l'ús que s'havia fet d'unes eines determinades. 

Unes eines rovellades, usades, sotmeses a la utilitat i al pas del temps. Buscava la impregnació d'aquells elements que havien tallat, del sentit de la seva utilitat. Pensar en el seu ús em portava a pensar en uns colors determinats, bàsics, potser irreals però essencials.

Pensar en l'essència: totes les restes de sang i de carn; totes les restes de les herbes dels marges o d'aquelles herbes tallades per alimentar animals; tot el blat o altres cereals madurs, daurats.

Aquesta obra és un “per sempre” a l'ús d'aquestes eines; és la representació de quelcom essencial que les identifica com a objectes, el resum de la seva vida útil.