dilluns, 30 d’abril de 2012

Apunts per a una teoria del desig (2)



“Al cap d'una estona eterna, incandescent, la voluntat d'en Thomas va deixar d'obeir el raciocini. S'entretenia a l'espatlla d'Eva; els seus dits ensopegaven una vegada i una altra amb el tirant del vestit de la noia. Aquella tira estreta de ras de seda negra, lluent i suau com el trosset d'una altra pell, li impedia accedir al seu cos; i al mateix temps connectava el seu sexe amb el d'ella, amb una imatge d'ella nua, jove, vibrant.

Havia quedat atrapat en aquell retall d'un parell de centímetres d'amplada i pretenia desplaçar-lo cap avall, fer-lo lliscar sense que ella se n'adonés. Però Eva, en sentir aquella estrebada mínima però amplificada pel desig, va alçar-se d'una revolada i arrencà a córrer camp enllà, cap al corriol que menava a la casa. Thomas va trigar a reaccionar. Va quedar-se quiet uns instants, se sentia com si se li hagués escapat un ocell petit de les mans.

Quan alçà els ulls i es disposà a seguir-la, va veure que desapareixia caminet enllà. Va veure un fragment d'aire ennuvolat que volava. Ella s'allunyava de pressa com un pedaç de boira esquinçat. Thomas va resseguir les seves passes lleugeres, però s'aturà al marge del camí perquè descobrí un pedaç de tul enganxat als esbarzers.

Un fragment del tul que amplificava la faldilla i projectava el vol d'aquell vestit magnífic, que tot ell era una festa, que Eva s'havia posat per jugar a seduir-lo. Va agafar el retall de tela, va olorar-lo. Potser feia olor d'herba, però Thomas intentava identificar-hi l'aroma de la noia. Va portar-se'l als llavis, gairebé va besar-lo i se'l guardà a la butxaca.

Thomas ignorava conservaria aquell fragment de tul durant molts anys, que aquella relíquia esdevindria l'únic que tindria d'Eva.”


Harvey J. Bryant
Apunts per a una teoria del desig







http://apuntsperaunateoriadeldesig.blogspot.com.es/