Hi ha una lentitud en l'acte de brodar, una certa paciència d'execució, una calma. Una lentitud que comporta una relació estreta amb la tela, el fil, l'agulla; una relació íntima, personal. Una intimitat que queda plasmada, atrapada, punt a punt. Em pregunto com he de traduir aquesta intimitat, de manera que puguin conjugar-se les imatges i les paraules d'una manera equilibrada. La intimitat expressiva, la meva, la dels altres, la del que m'envolta: dels paisatges, dels objectes. Allò que és aparentment banal, per la seva condició d'íntim i quotidià, és bell perquè és “íntim d'algú”, perquè li pertany.
Llueve. No apetece salir a pasear. Prefiero tumbarme, cerrar los ojos;
pensar que la ciudad se diluye bajo la lluvia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada