dijous, 12 de febrer de 2009

Aparentment


Hi ha una lentitud en l'acte de brodar, una certa paciència d'execució, una calma. Una lentitud que comporta una relació estreta amb la tela, el fil, l'agulla; una relació íntima, personal. Una intimitat que queda plasmada, atrapada, punt a punt. Em pregunto com he de traduir aquesta intimitat, de manera que puguin conjugar-se les imatges i les paraules d'una manera equilibrada. La intimitat expressiva, la meva, la dels altres, la del que m'envolta: dels paisatges, dels objectes. Allò que és aparentment banal, per la seva condició d'íntim i quotidià, és bell perquè és “íntim d'algú”, perquè li pertany.


Llueve. No apetece salir a pasear. Prefiero tumbarme, cerrar los ojos;
pensar que la ciudad se diluye bajo la lluvia.